L'entrada Sobre el Ateneu Enciclopèdic Popular, article de Valeria Giacomoni ha aparegut primer a Ateneu Enciclopèdic Popular.

Trobada de l’Ateneu Enciclopèdic, cap al 1997: Antonia Fontanillas, Concha Liaño, Manel Aisa, Claudio Venza i Doris Ensinger.

El 27 d’octubre, a casa seva, a Muggia, ha mort Claudio Venza, ha desaparegut però no s’ha esborrat el seu somriure. Un imprescindible a conferències o xerrades, a la Universitat, al carrer, a la recerca, com a persona i com a militant anarquista, com a savi i activista.

Impulsor del moviment estudiantil a Trieste, en el ’68, era  militant del Grup Germinal i de la Federaziones Anarchica Italiana.

Com a investigador, docent i escriptor, com a divulgador, ha format part, entre d’altres moltes coses, de diversos grups de recerca: “Guerre civili in età contemporánea”,“Le guerre civili di Spagna” i “Per il Dizionario biografico degli anarchici italiani”, a les universitats de Pisa, Florència i Trieste. Codirector de la revista “Spagna contemporanea” i part del Comitè Científic de “Rivista Storica dell’Anarchismo”. No hi ha espai aquí per a totes les seves obres i treballs, sempre en la recerca i difusió de l’Anarquisme.

Un dels primers companys que vàrem conèixer, ara ja farà més de quaranta anys, quan venia per Barcelona per connectar i buscar lligams amb històries del passat, assabentat que l’anarquisme dels Apenins i l’Italià estaven connectats amb la Guerra Civil, per exemple, amb els que van venir, com la Columna Malatesta al Front d’Aragó, a Osca.

Un amic de l’Ateneu Enciclopèdic des del primer moment que, al menys un cop l’any venia a Barcelona per conèixer millor aquella història del 36 que tanta tinta continua omplint encara, pàgines i pàgines de passions i il·lusions, moltes inconcluses.

No són poques les trobades amb Claudio Venza des de la distància curta, en els debats a casa d’Abel Paz, on durant molts anys va pernoctar, que podien ser fins a altes hores de la matinada. O en les iniciatives de l’Ateneu Enciclopèdic sobre aspectes de la Revolució, la Guerra Civil, les col·lectivitzacions, etc.

Gràcies Claudio!

https://www.triesteprima.it/cronaca/claudio-venza-lettera.html

https://fal.cnt.es/ha-muerto-claudio-venza/

L'entrada Claudio Venza ens ha deixat avui a la seva ciutat natal, Trieste. Un amic de l’Ateneu Enciclopèdic que marxa ha aparegut primer a Ateneu Enciclopèdic Popular.

Aquí enllacem l’article publicat a Ser històrico:

L'entrada Un article plagiari d’Emiliano Monge, “Historiador UBA-FFyL”, per Sergi Rosés Cordovilla ha aparegut primer a Ateneu Enciclopèdic Popular.

Un altre  diari del segle XIX, però que si observeu, tan sols cal mirar , les capçaleres de cada un dels articles i en el 90% us adonàreu que pràcticament ha estat un instat en el temps, no hi ha distàncies, ahir com avui són les mateixes misèries, les mateixes angoixes, i el sofriment, generació traç, generació que la majoria dels desheretats de la terra continuen explotats .

artickes: !Huelga General!, “lo que quieren los libertarios”, “El Corazón de Jesús”, “Manifiesto a todos los amantes de la libertad”, “Despertamos”, “Movimiento social”, “Cementerio del obrero”, “El proceso de Cambios Nuevos”

Si us plau,
col·labora amb l’Ateneu Enciclopèdic /Centre de Documentació Històric Social, és una entitat que forma part del moviment llibertari internacional i com a tal funciona.

Necessitem la teva col·laboració per fer ateneisme.
Participa ens els debats, que són cursos de formació, aprèn a escoltar i quan sigui l’hora dona la teva versió.

Necessitem una mirada crítica per crear un nucli de reflexió i opinió important.
Ateneu Enciclopèdic és una entitat culturalment i socialment amb caràcter per donar contingut a totes les iniciatives amb determinació.
Que solament pot funcionar assembleariament, amb una junta o comitè i les seccions culturals i socials de tota mena

Necessitem estructura sòlida, amb una junta de l’entitat que sigui capaç d’articular les seccions o comissions i que aquestes generen la cultura social pertinent per compartir el conèixement.

Col·labora tant econòmicament com aportant els teus projectes.
Recorda que cal Funcionar per assemblea general i una bona junta, que tingui capacitat i dinàmica per generar esdeveniment cultural i socials de projecció, amb humilitat i l’horitzó traçat.
Comença per organitzar la teva secció o comissió

Fes-te’ns soci de l’ateneu enciclopèdic pots fer un ingrés al número de compte corrent de l’ateneu enciclopèdic, Centre de Documentació Històric Social (pregunta pel núm. Compte)
salut
Manel Aisa Pàmpols

L'entrada Suplemento a la Revista Blanca nº 15 , 26 de agosto de 1899 ha aparegut primer a Ateneu Enciclopèdic Popular.

Aquesta vegada la Ruta fou un pèl curta, al voltant de l’Ateneu Enciclopèdic /CDHS actual,  però de tota manera fou densa perquè d’alguna  manera  el CDHS /AEP està en un dels epicentres de la història del moviment obrer d’aquesta ciutat.

L'entrada Ruta Llibertària pel Raval 2022 ha aparegut primer a Ateneu Enciclopèdic Popular.

Un cop més, ens trobem al

CENTRE de DOCUMENTACIÓ HISTÒRIC SOCIAL / Ateneu Enciclopèdic

Reflexions : (una amalgama )

Ara en el 45 i 120 aniversari

És un projecte que a la majoria dels que volten per Reina Amàlia es fa massa gran i som incapaços de racionalitzar i fer valdre el que tenim.

Després d’una llarga lluita que dura un bon grapat d’anys i que alguns dels companys que acudien amb mi fent costat al projecte de recuperar l’Ateneu Enciclopèdic, ja varen fer el traspàs i per pocs mesos, no arribaren ells a temps per gaudir del triomf de la seva lluita, ni que fos per uns instants.

D’alguna manera això sempre ho portarem al cor, perquè aquells que realment lluitaren no van poder ser-hi, de totes maneres estem a mig camí de les nostres reivindicacions, ja que el projecte final d’aquesta reivindicació acaba a Can 60 antiga fàbrica del carrer Riereta de Barcelona.

Mentrestant, això no arriba i es fa esperar, i després d’un pacte amb la regidora Gala Pin renunciarem a un espai poc atraient, però que si era eficaç i servia per portar tot el material del CDHS a prop un de l’altre al Raval, cosa que ens donava peu en arribar el projecte final, que era unificar l’ateneu enciclopèdic amb el CDHS tot al Raval, i així acaba de construir un dels millors projectes de l’anarquisme actual, posant a l’abast i sense entrebancs l’arxiu cada dia més gran del CDHS, però això, per potser, una diguem, no massa adequada decisió, tendra que esperar fins a arribar a Can60, però sembla ser, que llarga serà l’espera.

El que queda clar d’aquest projecte ara mateix és que tot és un sol projecte, és a dir, el Centre de Documentació Històric Social /Ateneu Enciclopèdic, cal continuar reivindicant que s’arribi a ajuntar-se en un sol espai. Com més aviat millor, perquè en definitiva és una mateixa cosa.
I ara cal recordar als amics i amigues que han perdut o s’han oblidat o desconeixent l’orientació del projecte CDHS/AEP, què:

Quan arriben com Centre de Documentació Històric Social /Ateneu Enciclopèdic a Reina Amàlia, el que ha passat, és que en aquest moment tenim dos espais un a Passeig de Sant Joan i l’altre a Reina Amàlia, i es precisà recordar que vàrem tenir la renúncia d’un espai al carrer Carretes, a on en principi havia de servir de dipòsit de l’Arxiu, Biblioteca Hemeroteca.
E insisteixo, l’arribada a Can60 pot ser, una espera eterna, i perdre l’orientació del projecte, en definitiva, cal recordar diàriament, perquè estem aquí, i que volem assolir.

És molt fàcil, entendre que un o el principal objectiu és construir un dels millors arxius del moviment obrer i llibertari no solament d’Europa sinó en l’àmbit internacional. Estem en el camí, encara que no es tracta de competir amb ningú, sinó de construir, d’anar-hi fent discretament com sempre.
Però necessitem arribar a bon port, fet que esperem poder desenvolupar un cop tinguem l’espai de Can60.

Ara per ara, estem consolida’n aquest projecte del CDHS i per exemple continuem treballant discretament sense parlar-hi massa, sense dir res, però aquest any al CDHS, ha entrat una important documentació i alguna d’ella ja l’hem posat a l’abast dels curiosos, com per exemple la donació d’Ernest Nuñez (postals, premsa,etc) Albert Roque(cal destacar premsa dels inicis del segle XX , i del segle XIX i una interessant Biblioteca social i d’història Europea), els documentals de Xigra sobre lluites alternatives, els llibres del CIRA (de Laussane,) . Així com premsa de Portugal com A Batalha, Mapa, o d’Italià butlletins del Giuseppe Pinelli de Milan, o la Umanità Nova fondada al seu dia per Malatesta , el diari més antic de més llarga duradà actual, així com premsa Itzok , des de Nederland. o el CIRA de Japó.

Així doncs, del segle XX ha arribat força documentació, que tractarem de posar a l’abast dels curiosos per la història, però m’agradaria destacar-hi la documentació del company recentment traspassat Josep Maria Roselló, del qual ens arriba tots els seus treballs, ara en tocarà posar en algun moment aquesta documentació a punt, per ser consultada, però a poc a poc. També estem amb tractes amb companys que disposen d’importants arxius emmagatzemats en aquest moment a la resta de l’Estat i que no tenen ús, però d’això ja direm quan arribi el moment.

El que per mi queda clar és que abans que ens fotin o es desvirtuï, el monumental projecte que tenim a l’abast, tornar a insistir a reivindicar Can60 que entre altres coses és la part acordada amb l’ajuntament de Barcelona.

Així doncs, el que esperem, és que el projecte de Can60 es desenvolupi l’abans possible, perquè necessitem tenir data d’obertura, perquè ara mateix no tenim aquesta dada que ens permeti il·lusionar-nos, per al qual podria ser signe diè. Sobretot ara que hem sentit campanes del retorn de les propietats expropiades a les persones i entitats pel Franquisme. Potser haurem de tornar a parlar del Xalet de la Molina expropiat per Falange i després amb la democràcia per la mateixa Generalitat de Catalunya, o del terreny al subsol de la mateixa Rambla dels Caputxins de Barcelona cantonada Pintor Fortuny a on havia d’anar-hi, la seu de l’Ateneu Enciclopèdic /CDHS

Però ara retornant a la realitat de Reina Amàlia 38
Ha de quedar clar a tots els socis i amics de l’ateneu enciclopèdic /CDHS que ara per ara, és un projecte, prolongació del cdhs/aep per fer presentacions i exposicions etc. (I no pas un centre social).

Tot i la generositat del CDHS AEP perquè alguns col·lectius de la zona o inclús de la ciutat disposin dels espais de Reina Amàlia, a canvi de què alguns dels seus associats es facin socis per cobrir les petites despeses que generant, i que alguns assumeixin algunes de les permanències, i poca cosa més, en cap moment es demana res més, com en els temps històrics dels anys 20 i 30 a on hi havia entitat que en el moment de néixer estaven un temps a la seu de l’Ateneu enciclopèdic i que quan eren prou fortes i madures, prenent el vol a altres indrets de la ciutat, ja fora de la seu aleshores del carrer del Carmen 30, per aquí passaren quantitats importants d’iniciatives ciutadanes i inclús sindicats en temps de repressió com la CNT que estigué uns anys l’ateneu a la seva seu del carrer del Carme, per això cap problema.
Cadascú que segueixi el seu camí.

Així doncs, deixar estar a diversos grups a l’espai del CDHS/AEP de Reina Amàlia, és un motiu de recerca d’afinitat, ara bé, això no implica que l’espai es converteixi en un hotel d’entitats, per això ja estan avui dia, els centre cívics.

I sobre tot mirant i dirigime al moviment llibertari se’ls recorda, que l’ateneu enciclopèdic /CDHS ja té els seus estatuts, i tot és molt simple, aquests estatuts recullen en la seva majoria l’espiri’t de qualsevol espai llibertari, i amb dos o tres dels punts d’aquest estatut hi ha prou per portar un projecte llibertari a qualsevol indret Assemblea, Junta, etc, és a dir, que la informació per banal que sigui arribi a cadascú de les sòcies de l’aep/cdhs des del minut 1, i no calen grups ,grupets de gestió, ni tan almenys reglaments, aquest últim dexem per l’ajuntament i les seves normatives que cada any hi ha un munt.

El Moviment llibertari no necessita reglaments, sinó de saber a on està i d’actituds i compromisos, ara que ve un temps completament convuls, si no ens agafa cohesionats, el passarem malament.

En fi, l’aep/cdhs necessita que la seva gent doni suport als seus projectes, que tingui iniciatives i que no defugen, i que els socis o amics llibertaris no defugen del projecte ateneístic, ja sigui muntant a l’hora de fer algun acte una reunió que probablement no ve al cas, i que l’únic que fa és distorsionar el projecte de l’AEP/CDHS.

Ara que els vents comencen a bufar de molt mala manera, ara quan el capitalisme t’esmolades les eines i en ganes de fer-les servires, i sonen tambors de guerra , si no ens agafen cohesionats encara o passarem més malament que mai.

Que el capitalisme i les noves formes amb el seu ecofascisme, que nega des del canvi climàtic fins el fora d’Ozó, o la manca de matèries, és a dir, que el planeta és finit, i no hi ha recanvi, de planeta ni de matèries primeres, ara quan ens han col·locat una pandèmia per fer neteja, ara que ja ens han trobat un enemic amb la Xina, i Rússia, el que volen és de moment que la indústria armamentística s’ompli de bitllets, els militars guanyi en altura, i quin serà el pròxim pas, puix, ben segur que a Occident de nou els nostres joves tornin al servei militar, perquè entre altres objectius de l’ecofascime, està eliminar un bon grapat de milions de persones, queden curtes les xifres de la Primera i Segona Guerra Mundial, total és perquè el sistema capitalista continuï amb els seus privilegis.

Així estan les coses , i naltros només podem tractar d’organitzar-nos el millor possible, amb la nostra gent. Com altres en el seu entorn, carrer, barri, poble, i entre tots establir el federalisme dels pobles, de les persones, el que calgui.

Per acabar voldria recordar que aquest projecte necessita el suport del moviment llibertari d’una manera molt més eficient i constant, ja que el projecte cada dia que passa agafa una envergadura que en moment fa la impressió que ens supera, per això demanem constantment que en recolzeu tan econòmicament com militancialment. Totes dugues iniciatives són ben rebudes.

Festen’s soci de l’Ateneu Enciclopèdic
Salut
Manel Aisa

L'entrada Un cop més, ens trobem al CENTRE de DOCUMENTACIÓ HISTÒRIC SOCIAL / Ateneu Enciclopèdic Reflexions : Ara en el 45 i 120 aniversari ha aparegut primer a Ateneu Enciclopèdic Popular.

Dins de realitats i somnis, l’Ateneu Enciclopèdic

Dins de realitats i somnis, l’Ateneu Enciclopèdic (CDHS) a celebrat el seu 120 aniversari amb un espai magnífic, “el carrer”, aquell que sempre anhelem tant ocupar, per què el nostre és conquerir espai, que il·lusionant i que siguin amb menys temporalment lliures, com buscant les escletxes, que afortunadament encara queden en aquesta societat capitalista, a on cada dia hi ha més persones excloses, i que amb cometes i tot nosaltres, busquem aquestes escletxes que ens permeten continuar insistint i esperem potser a Godot, i tenir aleshores les eines per començar a canviar aquest món irracional amb algun fi, i objectivitat.

De moment des de la nostra pròpia modèstia creiem que hem tingut unes bones festes, i que han estat possibles gràcies a tots aquells que hi han posat el seu gra de sorra, altruistament, sense esperar res a canvi, tan sols una mirada, un somriure, o un simple gest de sinceritat, amagada entre les nostres pròpies vergonyes, cadascú expressant allò que porta dins sense dir a penes res, tan sols una mira i allò que d’una manera o altres n’ha portat el nostre bagatge després de tant de temps de militància , en una història d’amor amb la humanitat en allò que no podem deixar de creure, i sentir que és el nostre projecte, el nostre camí, fins a almenys aconseguir que ser humà sigui humà.

Si les festes , de l’Ateneu Enciclopèdic (CDHS) en aquesta magnífica Bretxa de Sant Pau que sempre tindrem present, han estat per mi una història en la qual hi han confluït diferents projectes o històries que han propiciat que en cada moment rodes allò que havia de rodar , que no era ni més ni menys que les Festes del Raval, aquest lloc tan emblemàtic del que ara i sempre hem format part.

Si, sense en Leandro i el seu bar Makinajava difícilment haguéssim engegat les màquines, tot en el minut zero, estava preparat i això solament fou gràcies a Leandro.

Despres la Xarxa veïnal amb Martin al davant Àngel,saben en tot moment que cali fer , per tenir, En Charli, Paco, Iago, Olga, Sònia, Tonga, Daniel,Miguel, Faust (els bocates d’en Faust espectaculars) , Graziela, Alex i els seus grups, La Gent de Contrabanda, Raval Rebel, Marea Pensionista, i en Miquel i la seva ruta llibertària que vàrem poder realitzar una mica curta però acurada, i altres que ara mateix desconec el seu nom. (i perdo per la resta de companys que ara mateix no recordo els noms)
El Pregó curtet va ser improvisat perquè anàvem molt malament de temps per problemes, sobretot amb la Solana que increïblement queia sobre la Bretxa de Sant Pau. Bé vàrem intentar sintetitzant molt com havia estat el nostre periple fins a arribar a Reina Amàlia, després de passar per diferents caos des de l’ocupació durant disset anys de la casa Caritat i sortir d’aquell espai per ser ocupat pel CCCB.
Després “la Marea pensionista” ens va tractar d’explicar que hi ha darrere d’aquestes pensions i quin és el projecte que acabarà amb d’alguna manera amb la idea solidària que sempre hem mantengut que hi havia darrere d’un projecte com les pensions.
Mariangels Igartua, de la secció de literatura de l’aep va llegir uns quants poemes donant forma al Cabaret poètic del qual a l’ateneu quan tenim oportunitat fem gala. Acta seguit en “Alva i Hugo”, no ens deixaré indiferents amb les seves poesies musicades, que esperem tenir l’ocasió de continuar gaudint en altres moments una mica més so segats. Mentrestant Raval revel feia la seva a l’Ateneu amb la peli “Barrio Chino de 1990” arribada la nit, El Joyo 2, i Kumbia Kaos, varen aconseguir un lligam entre l’escenari i la gent entre tots ells, ens trobarem i cantaren i ballaren tot allò que l’ànima els deixava lliures.

Al dia següent la ruta llibertària amb en Miquel de cap davanter, explicant el perquè d’aquesta ruta que no són per explicar fets puntuals que passar en un moment, sinó que formant part del nostre lligament entre l’ahir, el demà, i el present que no deixà de ser el demà, però sobretot té present el referent passat.
El moment del Vermunt organitzat per la gent de la Xarxa veïnal mentre contrabanda obria els micros al carrer i de tant en tant Jo Solana ens cantava les seves cançons. Amb uns pescaditos fritos que entraven la mar de bé.

A la tarda Un Micro Voltaire (Obrer) que resultava espectacular , e increïblement màgic a on cadascú del participant feia les seves coses, les seves interpretacions amb molta qualitat, “Chapo” per l’Alba i el seu equipo i tots aquells que participaran, també com a públic, perquè segur, estic segur que allí vàrem aprendre cosesi d’alguna manera el ramalazo “dadaísta” que molts portem dins estava a flor de pell. El nostre cervell va obrir portes per un moment i recupera altres oblidats moments que ajuden a compartir millor els espais. Gràcies Alba.

La nit com sempre portar una altra vegada la màgia al carrer, i tot amb molta normalitat gaudiren de la música de “Brot Bord”, “Indústries Orsini” amb el seu cantant particular , almenys per aquest AEP/CDHS, i per acabar de rematar la nit amb el millor DJ que tenim ara mateix a la ciutat de Barna, si “Jumping Disk DJJD”.

I amb la ressaca de les dues nits i una mica cansat el diumenge dedicat als nens i nenes i grans i grandots “La Silvia i la Cecília contacontes” ens parlaren i animarem a la canalla mentre la Karmela i el seu equip preparava una paella per 130 persones, que vàrem gaudir d’ella d’una manera brutal , entre altres coses, perquè estava magnífica. Gràcies karmela i el seu equip.

Per acabar l’Ateneu ressent aterrat a la bretxa de sant pau allí a on moltes històries del moviment llibertari estan encara ocultes i silencioses, fa molt poc que hem encetat el nostre projecte, que encara, està en les beceroles del que pot arribar a ser, de moment, l’estem construint amb franctiradors, com som totes aquelles persones que han portat endavant aquestes festes, el dia que ja tinguem un equip i trobem les nostres afinitats serem l’hòstia.

Un cop més gracies, a tots , des del Makinavaja passant per tota la gent que va trapitjar l’escenari, els tècnics de Focus, i els nostres interlocutors amb l’Ajuntament ( Gloria, ) i tota la gent de Contrabanda, Xarxa Veïnal, Raval revel, Marea Pensionista, El Lokal, L’Ateneu Llibertari del Poble Sec(a l’exili) radio Nikosia, la gent de Sant que ens va donar un cop de mà, i aquella gent que ja forma part de l’Ateneu Enciclopèdic quasi sense adonar-se-hi.

Salut, Alegria , solidaritat i molta dignitat que en aquest món fa molta falta.

Manel Aisa Pàmpols

L'entrada Dins de realitats i somnis, l’Ateneu Enciclopèdic , Festes a la Bretxa de Sant Pau “Raval” ha aparegut primer a Ateneu Enciclopèdic Popular.

Avui hem celebrat a l’ateneu enciclopèdic el 108 aniversari d’Ada Martí Vall, tenia, ganes de celebrar aquesta efemèride, però tot és molt difícil i complicat, a sobre la poca empatia que existeix en la societat, també està instal·lada en les teòriques entitat alliberadores, com deia ara l’Ateneu Enciclopèdic, que també pateix els mateixos símptomes d’aquesta aprensió del capitalisme, tothom està ben instal·lat en aquest ranci capitalisme i difícilment ens assortirem. “No me comas la olla”, és el crit dels que en realitat no volen canviar res.

La desídia és una arma d’aquells que a penes els interessi més que allò que els pertany i no van gaire més lluny.

Què i farem, són mals temps per l’anarquisme, i per tothom, cal Il·lusionar, i fer-se pessigolles i tornar a gaudir de la llibertat, però evidentment cal que naixent noves flors, nova gent, en què almenys poder somiar, encuriosir-se sigui pugui arribar a ser una realitat, ara com ara inexistent.

Mentrestant difícilment tornarà entre nosaltres, el grup d’afinitat “Nosotros”, segurament ni cal, ni tan sols l’espavilat de Peirats, ni qualsevol de “Los amigos de Durruti” Si no que seguim sempre amb la flama , impertèrrits esperant a Godot.

Per això un acte com el d’avui, en una societat inquieta, com a mínim entre els encuriosits d’aquest món, que poden envoltar tant tan sols un barri, deuria, parar les màquines de producció de mitja Barcelona, com tal de respectar aquella companya de Dones lliures “Mujeres libres” perquè s’entengui, (que mai va tenir el carnet de Mujeres libres) que el seu pas, de revolucionària, no es pot posar en dubte, i tots els que passant pel voltant de l’Ateneu Enciclopèdic han de treure’s el Barret , per poder aixecar la mà i comentar amb ella algun dels projectes revolucionaris que preparaven des de les Joventuts Llibertàries amb el resultat de la “Federació d’Estudiants de Consciències lliures” o un cop llançada la revolució organitzar la Federació Ibèrica d’Estudiants revolucionaris”, almenys encuriosir-se per saber que era tot allò,
això si val la pena prestar una mica d’atenció, després, el sol fet de viure al Raval, el Districte V aleshores, i ser filla d’una portera, la qual no va poder estudiar a la universitat, però si tenir la força i la inquietud que avui dia manca a tot ateneista, ella estudiant i aprendre o bé a l’ateneu Feminista d’Aurora Bertrana, ubicat a la Via Laietana, a l’Escola Labor del carrer la Cera 51 a on donaven classes dos dels idealistes pràctics com eren Oliver Branfield i Albert Carsí, que seran les persones que li arribaran a presentar Fèlix Martí Ibáñez un cop ja a la seu dels Idealistes Pràctics del carrer Provença. I també sense oblidar l’aportació de son pare Jaume, que fou del Bloc Obrer i Camperol i segurament que la va acompanyar per primera vegada a la seu de l’Ateneu Enciclopèdic que estava a tiró de pedra de casa seva.

En fi. Ella es va saber autoeducar i molt , era una devoradora de llibres, i de treballs de filosofia , psicologia , així sabem que llegia a Nietzsche, Kierkergaard. Freud, Schopenhauer, etc.
Per exemple també sabem que va tenir una bona correspondència amb Pío Baroja quan aquest estava de metge a Sestoa, ella admirava l’obra de Baroja les seves novel·les, les trobava apassionant i solament després amb el desencís de la guerra , renegarà del gran escriptor.
Bé, no cal aquí explicar tota la seva història, tan sols dir que a l’ateneu érem unes quinze persones, o vàrem passar la mar de bé, tenim una dona lliure del Raval a posar en Valor. Pel seu coratge i per la seva valentia revolucionaria. I caldrà tornar a insistir en aquesta oblidada persona Ada Martí Vall.
Per acabar, la poesia no podia faltar mai a un ateneu com el nostre, perquè entre altres coses, recuperar els escrits, i d’alguna manera amb les càrregues emocionals que transporta el temps d’un món que fou entre el desig, la lluita i la persistència del temps, estimant sempre que alguna cossa canvi, i que noves generacions recollint la flama de tot allò que fou per un temps revolucionari.
Fa vibrar, els xics d’esperança que encara reina en els espais temporalment lliures, quan són lliures de veritat, i la poesia en aquest cas sorgida de les revistes de Mujeres Libres tant de la revolució del 36 com de l’exili francès, tenen veu de resistència amb les poetesses Inés Encuentra, i Mariangels Igartúa, que realitzaren una magnífica lectura de poemes, tots ells, repeteixo , escrits per dones lliures, a la recerca de les sensibilitats pertinents.
Per acabar brinda’n amb una copa de capa i un tros de coca, ja que també es calia celebrar el 108 aniversari d’una revolucionària oblidada Ada Martí Vall, gràcies a tots els participants que acudiren a l’acte i una menció especial a Inés Encuentra i Mariangels Igartua , i alguna improvisació en la poetessa Natalia Carrasco.
Visca les dones lliures
Manel Aisa Pàmpols

L'entrada Ada Martí Vall, 108 Aniversari (1914-1960) Una dona lliure del Districte V (Raval) ha aparegut primer a Ateneu Enciclopèdic Popular.

Comença Jordi donant les gràcies a Fernando Paniagua , a la gent de l’ateneu enciclopèdic i també aquells dos il·lustres col·legues que l’acompanyaven a la taula. I parlant del llibre i d’ AgustínGarcía Calvo parlaven del líder de la Contracultura .

Mai el va arribar a conèixer, però hi ha un llibre d’Agustí que va convèncer a Jordi per tirar endavant l’aventura d’aquest llibre que avui presentem va ser “Culpables por la literatura” de Germán Labrador, per la gent del 15M era com una mirada al passat d’aquella història que s’estava produint en aquell moment en les places, a l’autor li donava una pista cega a un professor de filosofia de la Universitat de Granada que descobria a cada pas que alguna vegada va poder ser, però que tot podem dir que arranca quan Agustin García Calvo va guanyar amb catorze anys un premi literari que va recollir dins teatre Fortuny de Reus, fet que sempre recordava, o la seva Comuna antinacionalista de Zamora, fet inexistent, però si molt vent recollit amb uns fulletons mentre la seva estada a París.

Després la conversa dels tres ponents, es creua amb molta assiduïtat i la filosofia la reinterpretació de la seva vida passa a ser i de fer o semblances puntuals que van “de aquí para allá”, les negacions, i les afirmacions.

Aixines, entenem que llegir a gent pròxima com a testimoni en ajuda a llegir i conèixer millor la seva persona.
Cantar para persuadirnos de la muerte del Alma”, es un llibre que està fet perquè sigui molt complicat de llegir. (no sé si és està referint aquest llibre de Phillipe Ariès, que possa en venda la seva ànima al diable).

Després la imatge d’Agustin García Calvo amb personatges de la contracultura com eren en aquells anys 70 i 80, Martín Patiño, Leopoldo María Panero , Fernando Savater, aquell Fernando abans del cop de Tejero del 81, Victor Erice, del qui hi ha tota una referència al seu documental “Alumbramiento”.

etc.
Després en parlant de què destruir és més complicat que construir, no solament en fets del passat tal com de vegades amb tertúlies amb el bon amic Amador Fernández Savater , un dels companys que el va ajudar a través de la reflexió a construir aquest llibre que està estructurat com si fos una novel·la amb 6 apartats entre els quals trobem “La lucha contra los exámenes”, ” Voz del pueblo”, “La Jodiendad” etc.

No podia ser molt respectat pel règim quan aquest organitzava actes de subversió cultural com “La virginidad de la Virgen María”.

Es parla a la taula dels oradors, es va parlar amb una passió desmesurada d’Agustín, i la informació arribava com les onades de la mar en un dia de tempesta, una rere l’altra i quina més atraient que l’altre, “el divertimento”, Pier Paolo Pasolini , també estava present en nombroses ocasions voltant per la sala, com l’aposta de què l’escola era per callar i quebrar els nens perquè després quan tinguessis l’edat de ser explotats a l’oficina fossin submisos i dòcils.

A García Calvo el van acusar de fomentar el Suïcidi i la sexologia.

Una posició activa de la democràcia, i durant 15M Agustí Garcia Calvo es veia com quan tenia vint-i-tres anys manifestant-se contra la guerra del Vietnam ara igual tocava manifesta-se-hi contra la guerra de Irak , i això presentava a companys de fatigues com Rafael Sánchez Ferlosio quan va fer el seu poema que encara no cançó ” nazca El niño negativo”.

Nazca el niño negativo.

nadie, nunca, nada, no.

Si amanece la arrogancia

de la fuerza y el valor,

niño débil y cobarde,

niño noche y deserción.

Nazca el niño negativo,

nadie, nunca, nada, no.

Si relumbran los fusiles

de la blanca afirmación,

niño oscuro, niño inerme,

niño niebla y evasión.

Nazca el niño negativo,

nadie, nunca, nada, no.

Si los médicos prescriben

la alegría y la salud,

niño triste, niño enfermo,

sin niñez ni juventud.

Nazca el niño negativo,

nadie, nunca, nada, no.

Si en el quicio de la carne

la palabra se escindió,

niño niño, niño niña,

niño luna, niño sol.

Nazca el niño negativo,

nadie, nunca, nada, no.

Si a la luz de la justicia

toda culpa se aclaró,

niño bueno, niño malo,

sembrador de confusión.

Nazca el niño negativo,

nadie, nunca, nada, no.

Si la lógica decide

de la verdad y el error,

niño cierto, niño falso,

blanco de contradicción.

Nazca el niño negativo,

nadie, nunca, nada, no.

Si entre la carne y el verbo

imposible fue el amor,

niño nadie, niño nunca,

niño nada, niño no.

Aquest és doncs el primer assaig que s’ha fet sobre un personatge com Agustí García Calvo , un autor que va apostar per la negació, com tornar a un acte que ens ha estat arravatat.

Un autor que va apostar per el negatiu, el qual tenia clar que el futur , no era un altra cosa que la mort, aquesta “santa companya” que ens espera a cada una de les cantonades.

Sembla que és l’únic autor espanyol que ha guanyat els tres premis literaris nacionals.

L’himne Madrileny que ningú canta o aquell poema que tantes vegades a l’Ateneu Enciclopèdic vàrem arribar hem escoltat al nostre amic Adolfo Castaños” enorgullecete de tu fracaso”.

Enorgullécete de tu fracaso,

que sugiere lo limpio de la empresa:

luz que medra en la noche, más espesa

hace la sombra, y más durable acaso.

No quiso Dios que dieras ese paso,

y ya del solo intento bien le pesa;

que tropezaras y cayeras, ésa

es justicia de Dios: no le hagas caso.

¿Por lo que triunfo y lo que logro, ciego,

me nombras y me amas?: yo me niego,

y en ese espejo no me reconozco.

Yo soy el acto de quebrar la esencia:

yo soy el que no soy. Yo no conozco

más modo de virtud que la impotencia.

y II

Pero no cejes; porque no se sabe

cuándo pierde el amor, dónde la tierra

volteando camina, ni qué encierra

mensaje del que nadie tiene clave.

Pues el Libro Mayor (y eso es lo grave)

del Debe y el Haber nunca se cierra,

y acaso acierte el que con tino yerra;

ni es nada el mundo hasta que el mundo acabe.

Si te dicen que Dios es infinito,

di que entonces no es; y si finito,

que lo demuestre pués y que concluya.

Pero no hay Dios ni hay Ley que a contradanza

no se pueda bailar. Tu muerte es tuya.

Tu no saber es toda tu esperanza.

I continuant amb el pensament de García Calvo i la seua actitud davant la vida.

No tot està en la llum, hi ha molta cosa en l’ombra, la revolta àcrata de “Copon Bendito”.

Hi ha amors millors però que seria bo ens parles d’allò que odiava, pensar en la dubte, i penser sempre d’un altra manera, per després crear realitat, partidario de parlar amb la gent desconeguda, cosa que practicava en el programa de ràdio que va tenir, durant uns quants anys, o les seves tertúlies , que a l’Ateneu de Madrid, el nen com punyetes aprenen a parlar encara ningún lingüista a sabut explicar, i això a García Calvo el fascinava, per acabar amb Machado i su Juan Mairena , i Lorca en su Granada, “siempre Granada”.

Gràcies a tots, els ponents i a tots els convocats que segur van gaudir amb la riquesa i  la dubta, però també tenint clar que queda tot un camí per tirar endavant un projecte com “Cómo matar a la muerte”.
A prop d’unes cinquanta persones ampliant la sala

Salut i molta utopia.

Manel Aisa Pàmpols

L'entrada Presentació de Cómo matar a la muerte Agustín García Calvo y la filosofía de la contracultura per Jordi Carmona Hurtado a l’Ateneu Enciclopèdic ha aparegut primer a Ateneu Enciclopèdic Popular.

Ahir a la presentació de “Cuadernos Para el Colapso” en Vicente es va nodrir de formidables companys com a ponents teníem l’Andrea que venia de Sevilla, en Gerard, en Juanito, i en Fernando.
Presentar la revista, ja feia un temps que havien parlat amb Vicente, què res millor per a posar a debat allò que estim vivint o malvivint.
No era una altra cosa que intentar treure tot allò que, en els últims temps hem viscut atònits sense saber reaccionar i d’alguna manera hem estat manipulats, igual que quan vàrem tenir els debats sobre la Guerra entre Rússia i Ucraïna i podríem dir que amb l’OTAN ben pel mig., Calia clarificar ideés i postures.
De totes maneres sobre la taula van sortir una munió de temes que difícilment els podíem abastar tots, però si estava clar que en aquests dos últims anys ens varen apallissar d’una manera clara, les nostres conviccions.

Així Andrea després d’una petita intervenció d’en Vicente presentant al ponent, com deia va ser Andrea la que encetes el debat i ens va començar a parlar dels temps de Pandèmia, d’aquell moment, en què vàrem quedar confinat no es podia sortir de casa, amb molt poques preguntes o tenir la gosadia de preguntar-se-hi, ¿però què està passant?, de fer-nos callar, el teledespido, les formes de control i militars que es va establir per tot arreu, la manera de catalogar-nos a cadascú de nosaltres entre bons i dolents, després inclús els nostres propis col·legues podien caure en aquest parany i fer-nos sentir culpables en, la resignació de tota una població a escala mundial, a la pregunta de ¿Què passa en aquesta nova generació que és incapaç de reaccionar, que accepta tot, una generació subordinada, estàvem a la crestada de l’esgotament del nostre imaginari i això amb una crisi socioecològica que no t’atura, és com entendre que la casa està en flames.

Després en Gerard parla amb un grapat de dades sobre la pandèmia i la poca resposta que ha tingut per exemple en el seu camp de l’Antropologia a on sembla que el silenci ha estat la resposta més habitual i si va deixar lar una cosa que ens dona, almenys per mi per tenir clara, i sempre molt present “Occident no és cap civilització”, sens dubte el nostre comportament com a espècie en aquest tros de terra, les bases socials de la creativitat esteven totes per terra, també ens va fer una mena de cronologia de tot allò que estava sortint en un primer moment opero que després no tenia continuïtat. La parafernàlia fàrmac militar que ens anunciava cada dia l’està de guerra contra en COVID-19, més tard, Els ratpenats, el pacient O, que mai s’ha localitzat, els JJOO Militars celebrats a Wuhan , les clavegueres de Barcelona a on el 2019 diuen ja se’n van trobar rastes de Covid-19, AZT, altres que remarquen que aquest virus és artificial, altres assenyalant directament a l’institut de biologia de Wuhan al qual segurament se’l va escapar de les mans aquelles proves que estaven en aquell moment manipulant, els 36 laboratoris a Ucraïna a on intervenen biòlegs d’Occident , Americans, Anglesos, Alemanys tot vinculat a la Pfizer, en definitiva sembla que Gerard treballa en aquest camp perquè en un futur tinguem l’oportunitat de saber alguna cosa més sobre aquest temps tan fosc, ens parla d’una documentació bestial de Pfizer que segons sembla no havia de veure la llum fins setanta-cinc anys després, però que els esdeveniments hi han propiciat que estigui ja a l’opinió pública.
També en va parlar del sistema immunològic de les persones que està principalment compost de la vitamina D3, i com a final de la seva primera intervenció en parla de l’OMS quan els anys setanta, va haver-hi un intercanvi de conceptes i a partir d’aleshores es va desvincular la fam amb la salut , arran de tots sabem el relacionat d’un i altre.
En Fernando Xilè de naixement, però ben arrelat al país, ens parla del debat social , del ministeri de Sanitat , del paracetamol i dels draps humits per baixar la febre al front, coll, canells, ja els remeis de l’àvia que tenien molt bona acollida de sempre. Però, acta segui ens presenta els elements que l’acompanyant , L’Eucaliptus, la ceba, la patata, l’all, i mancaria almenys la sal i l’oli. Aleshores en Fernando tracta d’explicar-ne que poc més o menys va passar dins de grups inscrits en els moviments socials, a on es va tallar de soca-rel el debat i el diàleg es va fer impossible i tots callats , els sindicats, els partits, les organitzacions, socialistes, comunistes , anarquistes, tots desvinculats del tema, a més et deien que era l’extrema dreta la que estava en aquesta línia de resposta, que fou probablement per altres motivacions, amb algunes excepcions que tractaven el punt més obertament com la Teresa Forcades, que ara està amb un grapat de denúncies.
En definitiva els moviments socials durant tot aquest període han estat completament acrítics amb el que estava succeint, total, el destí ha estat que, el de tots nosaltres cada vegada hi ha més precarietat entre nosaltres, al nostre voltant i nosaltres mateixos més pobres.
Després Juanito després de presentar-se –hi ell mateix i recordar-nos sempre el present de “cuídate compa” , “La revolució si no la fas tu, no la faran altres per tu”, en acabat allò que ens vàrem trobar amb l’estigmatització les persones que han estat assenyalades, no temin que lluitar solament per la Sanitat Pública, sinó que hem de tenir les eines, per crear la nostra pròpia sanitat autogestionada, perquè ens hem trobat molt sol en les manifestacions que s’han celebrat aquí a Barcelona a on molt pocs companys coneguts en visitaren, també arriba un moment ens parlà del metge naturista basc que publicava a la revista bicicleta Igor Landaburu i a l’igual al seu moment en Nicolau Capo , ens parlava de la ceba, l’all, ja els anys setanta a la revista Bicicleta.
En Vicente va entrar a Saco amb el tema de la pandèmia , amb un Brutal, ha estat un cop d’estat mundial brutal, que al final no lis ha sortit del tot bé, perquè han començat a sortir en l’àmbit mundial una sèrie de veus que hi ha contradic tot això que estan dient els científics o les companyies farmacèutiques. També ens parla que en aquests últims anys han tingut fet unes revoltes més importants dels últims temps i posa com a exemple la revolta per l’assassinat de George Floid als Estats Units, que ha estat la revolta més gran registrada a USA i també en altres indrets com l’Índia , Pakistan, etc.
El que han buscat en aquesta pandèmia ha estat la desmoralització a escala mundial , quan es parla militarment, “¿què és derrotar a l’enemic?”, simplement es derrota el seu coratge.
Per una altra banda, pensem que els moviments socials estan a altre nivell, però en aquest moment, tothom està en el seu grup, de sindicat , de lluita per l’habitatge, pels salaris dignes, etc. Això no obstant, aquest moviment social , està desvinculat uns dels altres.
Després continua el debat amb els mateixos ponents que matisaren moltes de les situacions que s’hi havien posat sobre de la taula i a poc a poc se’n va anar-hi obrin el debat als companys que a pesar de la pluja del dia va fer acte de presència , uns trenta companys que prestaren molta atenció a quan allí es planteja gràcies a “Cuadernos para el colapso” una revista que esperem que tingui una inèrcia de vida amplia i cada cop més consultada per les persones.
Gràcies a tots i fins a la pròxima

L'entrada Presentació de “Cuadernos para el Colapso” l’ateneu Enciclopèdic 24 de maig de 2022 ha aparegut primer a Ateneu Enciclopèdic Popular.