En aquest temps de crisi la por atravessa les notres vides. La por de qui treballa per no perdre el treball, la por de la persona aturada a deixar de cobrar el subsidi, la por de la hipotecada davant els deutes amb el banc.
La gent viu inquieta per conservar el poc que té. Per exemple, suportem els abusos de la patronal per no posar en perill allò del que disposem, un treball en temps d'atur.
Així, mentre les condicions de vida empitjoren, la por ens paral·litza i les persones responsables d'aquesta situació continuen impunes fent créixer els seus beneficis.

////QUI ÉS EL CULPABLE?

--> La CEOE.

L'empresariat només està preocupat pel seu negoci i per obtindre el major rendiment en els seus afers, és per això que l'assenyalem com a culpable. Mentre que hi havia bonança econòmica l'únic que es beneficiava de la situació era ell, per la seua banda, la classe treballadora no va veure augmentats els seus salaris en correspondència a les grans prebendes que obtenia eixa classe benestant. És més, quan eixe profit corresponia a una empresa pública, aquesta es privatitzava perquè la patronal s'enriquira més a costa de la gent. En el
moment en què la crisi començava a reduir els guanys de les empreses, ha sigut de nou la classe treballadora la qual ha pagat les conseqüències de tot això, amb rescats, expedients de regulació, en definitiva, socialitzant les pèrdues. Amb tot això l'empresariat en aquesta crisi no ha perdut res, simplement ha deixat de guanyar tant.

--> La Banca.

Perquè gran part de tot aquest embolic l'ha causat una sèrie de gent que s'ha dedicat a especular amb uns diners que no són seus, i, hem pagat la mala jugada, l'assenyalem com a culpable. Els bancs són els grans culpables i a la vegada beneficiats d'aquesta crisi, ja que lucrant-se amb negocis foscos aconseguiren un nivell de riquesa que no havien tingut mai, i una vegada que han enganyat a la població amb castells en l'aire, en el moment en què han necessitat l'ajuda, tothom hem pagat els seus rescats. Són la major immobiliària estatal, perquè amb la usura amb la qual han aconseguit els interessos hi havia implícit un deute de per vida el qual no s'acaba amb la devolució d'allò que havies comprat.
Ara mateix, el parc immobiliari el controlen els bancs que han embargat els habitatges com a primera part d'eixe deute infinit. S'han beneficiat els grans bancs, perquè han perdut competidors, a més, són quasi els únics que estan obtenint beneficis durant l'època de crisi. Els grans no perden mai.

--> L'Estat.

Perquè s'ha deixat emmerdar per les pressions dels més poderosos i de les polítiques neoliberals, l'assenyalem com a culpable. Un Estat que ja no és més que una titella a mans dels grans poders com la banca i la patronal, el qual ha deixat a la classe treballadora en una deriva amb ni tan sols un miserable flotador, perquè en el moment en el qual més el necessitava, quan el vaixell començava a enfonsar-se, li l'ha llevat amb males arts, enganyant i comunicant que sense eixes retallades socials l'economia no podia recuperar-se. El que veiem és que amb tota eixa sèrie de mesures, la llista de l'atur augmenta, les dades econòmiques empitjoren i damunt continuen dient-nos que hem de estrènyer més el cinturó, mentre que ens demanen la confiança suficient per a poder continuar furtant-nos durant quatre anys més. En un país on els vots es compren amb objectius usurers, és més rendible ser polític que qualsevol altra professió honrosa.

////QUE PODEM FER?

Davant aquesta situació la resignació sols ens condueix a una vida penosa en favor de les persones que ens oprimeixen. Per altra banda, la resistència individual, tot i oposar-se a aquesta vida injusta, troba massa dificultats per enfrontar-se a les persones culpables.
Aixi, des de l'Ateneu Anarquista proposem organitzar-se i lluitar. Sols mitjançant l'acció col·lectiva podem tindre la força suficient per enfrontar-nos a l'estat i el capital. La millor recepta per perdre la por a la protesta és juntar-se amb més persones i acumular forces en aquest conflicte social.
Cal buscar nous models de societat sense la necessitat de classe política i empresarial. Aquest tipus de sistema basat en la jerarquia i l'autoritat sols ha portat injustícies i desigualtats.

Ateneu Anarquista de Castelló. Maig 2011.